Les barrancades transformen les llacunes litorals de la Cala

Les darreres barrancades han modificat les llacunes litorals de l’Ametlla de Mar: l’aigua ha arrossegat sediments i vegetació i, en alguns punts, ha obert l’entrada d’aigua marina. Medi Ambient explica que, malgrat els danys visibles, aquests episodis formen part de la dinàmica natural que va originar les llacunes i que en renova l’ecosistema amb el temps. [1]

Les platges situades a la desembocadura de barrancs amb conques extenses, com Sant Jordi, Santes Creus i el Torrent del Pi, reben grans volums d’aigua durant les pluges intenses. Les avingudes transformen la forma i les condicions de les llacunes. Les tempestes mediterrànies són pròpies del territori, tot i que la temperatura del mar i el canvi climàtic poden influir en la seva intensitat. [1]

L’aigua retira part de la matèria orgànica acumulada al fons i trenca la vegetació que ocupa progressivament la làmina d’aigua, de manera que reobre la cubeta. Xavi Solé, tècnic de Medi Ambient, adverteix que l’entrada d’aigua salada també té efectes immediats sobre la fauna i la vegetació. [1]

La salinitat afecta les espècies de manera diferent. Segons Solé, el fartet tolera millor l’aigua salada i pot desplaçar-se pel medi marí entre llacunes, mentre que el samaruc en podria patir més les conseqüències. Les poblacions es controlaran amb personal del Parc Natural del Delta de l’Ebre. [1]

Encara no es pot determinar quant trigaran les llacunes a recuperar-se. El termini dependrà del temps que l’aigua marina hi romangui i del ritme de restabliment de les espècies. Solé compara aquests espais amb petits deltes, perquè els barrancs temporals hi aporten sediments i transformen periòdicament la desembocadura. [1]