El Conservatori de Tortosa s’acosta al mig segle amb l’ampliació pendent

El Conservatori de Música de Tortosa s’acosta al mig segle des que el Ple de la Diputació de Tarragona en va acordar formalment la creació, com a ens autònom amb personalitat pròpia, el 10 de novembre de 1976. El centre ja havia funcionat un curs com a extensió del Conservatori de Tarragona i, el 25 d’abril de l’any passat, un concert amb 220 intèrprets va commemorar el final d’aquell primer curs. [1]

L’origen immediat es remunta a l’octubre de 1974, quan l’Ajuntament de Tortosa, el Patronat Municipal de Música i la Diputació van acordar impartir a la ciutat activitats del Conservatori Provincial. Les classes van començar el 7 d’octubre a les instal·lacions de la plaça Mossèn Sol, al Rastre, amb Piano i Violí, Solfeig, Coral i Harmonia, i formació preliminar de Guitarra, Trompeta i Clarinet. Hi havia 96 alumnes i sis docents locals: Rosendo Aymí, Paquita Angelats, Angelita Carrasco, Enric Cortés, Núria Monclús i Teresa Tallada. Mariano Jover Flix en va ser nomenat delegat i gestor. [1]

Jover, nascut a Lleida el 1921, havia arribat a Tortosa com a xofer del bisbe Manuel Moll i es va integrar en la vida associativa local. Regidor des de la renovació municipal de 1966, era violinista i va impulsar el Patronat Municipal de Música, la millora de la Banda Municipal i el moviment Petits Cantors de Tortosa. Des de l’Ajuntament va fixar com a objectiu la creació del Conservatori, amb el suport del president de la Diputació Josep Clua Queixalos. [1]

La precarietat de la seu del Rastre va portar el centre a una planta de l’antic Banco de España, compartit amb la UNED, el 10 de març de 1980. Quan aquell espai també va quedar petit, la Diputació el va traslladar al Palau Oriol, al carrer de la Rosa, inaugurat com a nova seu el novembre de 1994; Jover havia mort l’any anterior. L’augment d’instruments i alumnat va fer que el 2012 s’hi incorporés també el Palau Despuig. [1]

El curs passat, el Conservatori va arribar als 305 alumnes, 164 dels quals de grau professional, amb 17 especialitats instrumentals i 36 professors. El centre continua mancat d’espai, d’una sala d’assaig i d’un petit auditori propi. L’autor de l’article, Josep Bayerri Raga, assenyala l’ampliació amb edificis annexos com una de les solucions suggerides i reclama a la Diputació més inversió a les Terres de l’Ebre. [1]